Formentera Fotogràfica

Formentera Fotogràfica del 27 d’abril a l’1 de Maig.

Els tallers i seminaris organitzats per Formentera Fotogràfica han resultat un lloc de trobada per diferents perspectives de com afrontar la imatge fotogràfica, tant de forma tècnica com conceptual. Els ponents i assistents teníem com a interès comú la fotografia, que es pot abordar des de territoris o premisses comunes o molt allunyades.

Des de les sessions més pràctiques i teòriques, on vam conèixer de la mà d’Antoni Cladera, un dels creadors de l’aplicació PhotoPills, una eina molt avançada i prestigiosa dins el món de la fotografia a l’aire lliure, capaç de preveure amb exactitud el posicionament solar o lunar vinculat a una localització, o Daniel López, especialitzat en astrofotografia, mostrant uns impressionats timelapse des de l’observatori del Teide. A una visió més acadèmica d’Eduardo Momeñe, qui va remoure consciències entre el públic, motivant la participació activa en el debat de la fotografia com un llenguatge visual en si mateix, amb arguments com la mirada, l’ordre i els referents pictòrics, que no deixen de ser els antecessors del que ell mateix va descriure com “escultures en dues dimensions dins d’un escenari teatral”, ja que “només coneixent la modernitat es pot ser postmodern”.

Als treballs més personals de fotògrafs més joves com Ainhoa Valle i Toni Amengual, els que van fer una sessió compartida sobre la Fotografia participativa, aportant una visió social, des d’experiències específiques treballant amb col·lectius, amb els qui havien utilitzat la càmera com a eina de mediació, com diria Diane Arbus “la fotografia pot ser una via d’accés altres territoris”. Postulat també aplicable al treball de Bego Antón, qui es vincula a través dels seus projectes a grups i territoris específics, des d’una perspectiva personal, curiosa i molt humana.

El cap de cartell, aquest any sí, va ser Alberto García Alix, qui va presentar una peça videogràfica, quasi documental, “De donde no se vuelve” on ell mateix va narrant un text que descriu com l’amor i el dolor es besen narcotitzats, un relat punyent del seu entorn i passat, en el que segons les seves paraules es va tenir “que rapinyar per dedins” per poder crear, intensitat i valor visual a molt alta intensitat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s